50è Aniversari
Història de la Penya Ciclista Nicky's

El bressol del naixement de la PENYA CICLISTA NICKYŽS , el trobem al taller de venda i reparacions de bicicletes de cal Mazas, on sŽorganitzaven excursions ciclistes, activitat esportiva actualment reglamentada amb el nom de cicloturisme.

Allí actuaven de catalitzadors de bona part de lŽafició ciclista terrassenca en Joaquim Mazas i en Francesc Casasayas, aquest últim amb llicència de la Unió Ciclista Terrassa, única entitat dŽaquest esport a la nostra ciutat, en aquells moments. Més endavant comentarem la seva tràgica mort en un campionat de Terrassa.

Devien ser una dotzena dŽaficionats els que allí vivien intensament el món ciclista de casa , alimentat en gran manera per la sana i amical rivalitat que es produïa a cada excursió festiva que organitzaven amb el nom de Penya Macuto, nom donat per un sarró molt utilitzat durant la guerra i que, junt amb un jersei amb el nom Mazas, duien com a uniforme. Més tard, com a conseqüència de la moda dŽuna peça de roba que es va imposar amb el nom de nicky , tots aquells aficionats , el nombre dels quals augmentà amb lŽadveniment constant de nous companys, lŽadoptaren com a uniforme i, per tot arreu, seŽls coneixia amb lŽexpressió: són els de la Penya NickyŽs !

Aquest grup, ja força nombrós, sentia la necessitat dŽorganitzar-se i, engrescats pel fet de lŽaugment de la possibilitat social, varen decidir la primavera de lŽany 1946 de constituir-se en entitat. Per legalitzar-la, varen aprovar una Junta Gestora formada per Tomàs Serra Peñarroya, Jaume Gener Cirera, Ciril Mortes Martínez, Antoni Puig Farell i Antoni Martínez López.

La impaciència dŽaquesta Gestora per no perdre passades, la va portar a celebrar una cursa quan encara no tenien aprovats els Estatuts, motiu pel qual, legalment, no podien organitzar-la. La irregularitat fou denunciada, circumstància que els esperonà més en la ferma voluntat dŽaconseguir la desitjada constitució.

Finalment, es venceren totes les dificultats i el dia 23 dŽoctubre dŽaquell any 1946 aconseguien lŽaprovació federativa i governativa dels Estatuts i la primera Junta Directiva, composta per les persones següents: president, Celestí Manent Casanovas; vice-president, Ramón Ortiz Ramoneda; secretari, Miquel Torrella Mirosa; vocal 1r, Jaume Gener Cirera; vocal 2n, Ciril Mortes Martínez; vocal 3r, Tomàs Serra Peñarroya; assessor tècnic esportiu, Lluís Espada Camañes i vocal de propaganda, Antoni Martínez López.
La primera seu social radicà a la carretera de Matadepera, núm. 60, en una barraqueta al pati del bar Imperial. El nombre dŽassociats, en el moment de la constitució, arribà a 107.

La Penya comptava, per a aquesta temporada 1947, amb un equip de corredors amb llicència federativa, capitanejat per en Francesc Casasayas, el qual participà, també, en moltes curses celebrades en altres poblacions, i aconseguí resultats diversos que no baixaven de tercers llocs.

La freqüència amb què es produïen els contactes amb membres dŽaltres entitats i amb persones rellevants del barri de Sant Pere, entre les quals destaca el Sr. Margarit, alcalde del barri , i també el fet de tenir-hi lŽestatge social, van portar la Penya a ser protagonista de la restauració de la Festa Major del barri. A més de col·laborar en la seva programació, hi va aportar una cursa ciclista, batejada amb el nom de Premi Penya Ciclista Nicky’s, la primera edició de la qual es va celebrar el 28 de maig de 1947, essent així la primera cursa oficial organitzada per la nova entitat. Aquest mateix any en va organitzar dues més: el II Premi Manent, SA, i el I de la Colònia estiuenca de Matadepera.

D’altra banda, lŽempenta de lŽafició que formava la Penya va fer que sŽorganitzessin cinc curses de caràcter social, de lliure inscripció i amb una mitjana de participació dŽuns cent corredors, la meitat dels quals es van classificar en cada una dŽelles. Una dŽaquestes curses fou la I Pujada a lŽObac, que va quedar com a clàssica en el calendari esportiu i social de la Penya.

LŽany 1948 sŽhavia de produir un fet transcendental per a lŽesdevenidor de la Penya. El provocà el canvi de residència de la seu social, en traslladar-se a unes dependències del bar Versalles, al carrer de Cervantes, que deixava el club de futbol Hèrcules, més conegut amb el nom de Ràcing abans de la guerra, però que a lŽacabament dŽaquesta va haver de canviar de nom ja que la dictadura franquista no admetia noms estrangeritzats. Aquest club plegava les seves activitats en perdre el camp que usufructuava, anomenat camp de les pedres, al capdamunt de la Rambla, confluència amb el carrer de Cervantes i la via del tren, terreny on els propietaris van construir unes fàbriques.

La transcendència, la trobem en instal·lar-se en uns locals més adequats per a una bona tasca social que no pas la barraqueta dŽon venien, però el més important fou la integració de socis i directius dŽaquell club, els quals, esportistes entusiastes, canviaven la pilota per la bicicleta, i aportaven així nous horitzons a la Penya.

Amb el mateix equip de la temporada anterior milloren les actuacions en pujar, ja a segons llocs, en les classificacions de les curses on participaren. Guanyen la primera cursa que, precisament, havia de ser la nostra, el II Premi Penya Ciclista Nicky’s (Festa Major de Sant Pere de Terrassa). Aquest any començà amb lŽafegiment de la Copa Costa Avellaneda, nom esdevingut per la col·laboració dŽaquest professor i farmacèutic, veí de cal Mazas, molt amant de tasques esportives i que protegí aquest premi mentre visqué entre nosaltres.

La cursa se celebrà el dia 16 de maig i fou una victòria completa per obra de Francesc Casasayas, 1r, i Serafí Serra, 3r, essent aquest corredor de la Penya resident a Castellar del Vallès.

Aquest any 1948, a més de lŽorganització de lŽesmentada cursa, seŽn van fer dues més: el III Premi Manent, SA, i el Premi de Matadepera. De curses socials, seŽn van fer quatre, de les quals una era la primera pujada a la Mata. Ja es comptava amb una sala de ping-pong, la qual gaudia dŽuna extensa activitat social, amb algun campionat per entremig.

A lŽAssemblea del dia 10 de juliol de 1949 entren a formar part de la Junta Directiva de la Penya Josep Betriu, Joan Blanch i Josep Mestres, els quals provenien del club de futbol esmentat. Encara, però, hi havia una persona més rellevant, el nom de la qual no sortia mai en cap llista ni document, puix era enemic de protagonismes. Ens referim a en Vicens Rius, més conegut per lŽavi Rius, tractament afectuós perquè lŽacceptava per la seva bonhomia, tot i que Déu no li donar aquest privilegi.

Porten la gestió esportiva Joaquim Mazas i Josep Betriu, i el primer que procuren és reforçar lŽequip de corredors. Aconsegueixen la fitxa de dues promeses de la temporada anterior: Blas Bernal i Josep Andrés, els quals van respondre a les expectatives que apuntaven. Es guanyaren ja bastants curses, la més sonada de les quals havia de ser la nostra, la cursa de casa, el III Premi Penya Ciclista Nicky’s - Copa Costa Avellaneda, que guanyaren individualment i per equips. Ho aconseguiren: Manuel de Pablos, 1r; Francesc Casasayas, 4t; i, Serafí Serra, 7è.

Era lŽindici que es produïa un canvi en el sistema esportiu emprat per la nova junta, el fruit del qual havia de ser espectacular a partir de la pròxima temporada, amb la qual sŽencetaria una dècada que sense falsa vanitat hem de qualificar dŽesplendorosa, com veurem més endavant.

No podem tancar aquesta temporada sense mencionar la participació de lŽequip de la Penya a la Volta a Catalunya, XXIX edició, participació que tenia més de testimonial que no pas dŽaspiracions triomfalistes. En aquesta edició era convenient per a lŽentitat organitzadora - La Unió Esportiva de Sans - augmentar la participació, motiu pel qual ens invitaren, gest al qual no podíem ni havíem de renunciar. Va ser la primera participació a la prova més important del calendari espanyol i amb participació estrangera. El resultat fou discret, tot i que Francesc Casasayas i Serafí Serra es classificaren honrosament. Obriren camí per a participacions següents amb millors resultats, com veurem més endavant