50è Aniversari
1953 - 1960

Amb les temporades 1953, 1954 i 1955 entrem a ressenyar uns anys de la penya, el desenvolupament esportiu dels quals hem dŽagrupar, doncs cada un és calc de lŽaltre i, en conjunt, signifiquen una etapa daurada, fruit de lŽactuació dŽuns corredors excepcionals: Sant, Crespo i Corrales, que, junt amb altres companys, com seguidament veurem, formaren un equip que, de veritat, podem qualificar de "llegendari".

En aquest equip, hi va haver una incorporació ben significativa, el reforç dŽun corredor terrassenc molt valuós, lŽAnicet Utset, procedent de lŽUC Terrassa, on ja havia destacat en moltes curses.

Enumerarem un recull dŽalgunes de les gestes més destacades dŽaquests i altres corredors, el mèrit de les quals radica en haver-les aconseguit tot competint amb professionals com Langarica, Bernard Ruiz, Gómez de Moral, Poblet ... en curses de fons, i com Guillem Timoner, Gelabert i el mateix Poblet, en velòdroms.

En lŽequip de 1953 teníem el corredor valencià, Salvador Botella, que ens proporcionà un gran èxit, del qual, però, la Penya no en va poder gaudir. Va guanyar la Volta Ciclista a Catalunya dŽaquell any, però amb el jersei de la selecció valenciana, ja que aquella edició estava reservada a equips regionals i no dŽentitats. No oblidarem mai, però, que el guanyador, en Botella, era corredor de la Penya en aquell moment.

Ara hem de referir-nos, com dèiem abans, a les gestes esportives dŽaquells anys, repetim, daurats. Començarem per Pere Sant.

Un esprintador nat, irresistible en les arribades en grup i sofridor en les proves de fons. Amb el nostre jersei fou campió de Catalunya i de Barcelona i amb bones classificacions en voltes a Catalunya. De 10 victòries absolutes, destaca lŽaconseguida en el XX circuit de Pamplona. Es classificà entre els tres primers per assolir 12 victòries per equips de clubs.

Seguint lŽordre íntim segons el que anomenàvem, seguidament ens hem de referir a Joan Crespo, un corredor complert, fort, lluitador, sofridor, veloç... excepcional. Fou campió dŽEspanya dŽIndependents , el 1952 i el 1955, segon a la vuitena etapa de la XXXIa Volta Ciclista a Catalunya i 10è en lŽedició de la XXXVa.

Fent parella amb Pere Sant guanyà les proves de velocitat i americanes, al velòdrom del Pavelló dŽEsports de Barcelona. Altres curses guanyades, com més importants foren: XXè campionat de Terrassa, IIIa Volta del Vallès, VIIIè, IXè i Xè Gran Premi de les Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres, VI Gran Premi Catalunya i I Gran Premi Urgellet, a la Seu dŽUrgell. Aquestes foren les victòries més destacades assolides dŽun total de 15 i participà entre els tres primers de lŽequip per cooperar a guanyar-ne 28 més per clubs. Tot un rècord que el catapulta al lloc més prominent dels corredors dŽaquesta història i supervivent de lŽequip "llegendari". Sant va morir per un infortunat accident de trànsit i Corrales al qual ens referirem seguidament, morí de malaltia anys més tard.

Així que ara, seguint lŽordre esmentat, ens hem de referir a Marian Corrales, aragonès, que feia honor al motiu de "baturro". Un corredor dur, sempre al darrera del paquet primer de corredors, quan li semblava que ja estaven quelcom esgotats o distrets, agafava una marxa, un tremp fort i invariable, i es situava al davant, sŽallunyava i ja no el veien més fins a lŽarribada, on esperava els companys amb el ram de flors i la copa de guanyador. De 12 curses guanyades destacarem: la Barcelona-Vilanova-Barcelona, el circuit a Torredembarra, el I Gran Premi de Granollers, el Trofeu Jaumendreu, i les proves de persecució al Pavelló dŽEsports de Barcelona. Col.laborà, classificant-se entre els primers, en 13 victòries per equips de club.

LŽídol de Terrassa, lŽAnicet Utset, confirmà la seva qualitat guanyant 10 curses, de les quals hem de destacar: el GP Mercat del Ram, a Vic; el Premi Merkel, el Jaumendreu i el Chiruca, a Barcelona; i va ser campió de Terrassa. Finalment havia dŽarrodonir el seu brillant historial conquerint el campionat dŽEspanya dŽIndependents, a Madrid. Amb les seves primeres classificacions a les curses, va fer que la Penya guanyés en 12 dŽelles.

En aquest període es va comptar amb una quantitat de corredors, amb els quals poder fer front a més dŽuna cursa al mateix dia, dŽacord amb les característiques i la categoria de cada una dŽelles. DŽaquest conjunt de corredors, a part dels esmentats, alguns guanyaren curses, altres no, però tots col.laboraren als èxits de la Penya. Encara que tots mereixen el nostre reconeixement, hem dŽesmentar: a Beltran, guanyador de sis curses, dŽaquestes, dues importants, el GP de Girona i el campionat de Barcelona; a Escolà, victoriós en 6 curses; Marigil, en 4; Melè, en 3; Ametller, en 3; Beltri, en 2; Esmatges, en 7; els aragonesos, Escolano, en 2, Lahoz, en 1, precisament el campionat dŽEspanya, a Madrid, i Casorran, en 1. El terrassenc De Pablos, en guanyà 3.

En conjunt, aquestes temporades resultaren brillantíssimes, ja que els corredors mencionats van proporcionar a la Penya 33 victòries en les classificacions dŽequips de club, entre elles campionats dŽEspanya, de Catalunya, de Barcelona i de Terrassa.

El nostre jersei es veié per molts indrets, àdhuc fora del país: Aragó, Castelló i Mallorca. També es participà en curses per ciutats del sud de França. Crespo, a més, destacà amb bones actuacions en els critèriums, en velòdroms i circuits, en localitats de lŽesmentat país.

Una mostra de la potencialitat dels corredors de la Penya dŽaquest temps, la veiem en una excel.lent participació en la Volta a Catalunya de lŽany 1955. De 60 corredors que lŽacabaren, 8 eren de la Penya: 10è, Crespo; 11è, Mateo; 18è, Ametller; 20è, Esmatges; 24è, Beltri; 38è, Garcia; 39è, Utset; i, 42è, Beltran.

Tots els corredors reberen la felicitació de la Penya, per tant destacades actuacions. A Anicet Utset, se li dedicà un homenatge, en el qual se li va otorgar la insígnia dŽor de la Penya, la primera que es concedia.

Al final de 1955, en accedir a la categoria professional, deixen de ser corredors de la Penya la totalitat de lŽequip "llegendari": Sant, Crespo, Corrales i Utset i, també, Mateo. Ens confortà el fet que la seva marxa fou conseqüència de lŽalta puntuació conquerida amb el seus brillants historials portant el nostre jersei.

Quant a lŽafer social de la Penya es refereix, hem dŽesmentar que lŽany 1953, una malaltia greu del president, en Ramon Ortiz Ramoneda, va fer que en Josep Betriu Llorens, ocupés el seu càrrec, provisionalment. LŽany següent, el 1954, en lŽassemblea celebrada el dia 4 dŽabril, Josep Betriu Llorens és confirmat com a president de la Penya acompanyat per: Joan Company Sucarrats, vicepresident; Joan Blanch Elías, secretari; Joaquim Mir Villas, comptador; Antoni Puig Farell, tresorer i Eduard Suranells, Joaquim Borrell, Artur Coll, i Jaume Ponsa, vocals.

LŽany 1956 correspon a una temporada de renovació de lŽequip de competició, el qual participà amb un calendari apretat amb resultats discrets, conseqüència de la manca dŽaprenentatge, de les avaries i perquè els rivals apretaren de valent. La mateixa Junta Directiva de lŽany anterior va continuar, però experimentà les renúncies dels senyors, Suranells, Puig, Mir i Borrell.

El ciclisme terrassenc i particularment la nostra Penya està de festa. LŽAnicet Utset és el guanyador de la XXXVI Volta Ciclista a Catalunya. Ens alegrà molt lŽèxit de la seva professionalitat adquirida en la nostra Penya, així com les excel.lents classificacions dels seus companys dŽequip que seguiren el mateix camí: 6è Crespo, 7è Escolà, 12è Esmatges, i 16è Mateo.

La Junta Directiva, reduïda per les baixes experimentades feia poc, enfrontà la temporada 1957 amb un nou equip de corredors, el capdavanter dels quals era Josep Bofarull. LŽacompanyaren Antoni Moratalla, Josep Olivé, Josep Grau, Josep Ginel, Josep Fises, Antoni Valero i Miquel Villalba.

Guanyaren 10 curses, 6 per Bofarull i 4 Fises. En 8 victòries per equips de club, hi col·laboraren tots els corredors esmentats.

El 28 de febrer de 1958, a lŽassemblea de socis, en Josep Betriu Llorens, demana el relleu del seu càrrec de president, per motius personals. Es remodelà la Junta Directiva de la forma següent: president, Josep Torres Gaset; vicepresident, Josep Betriu Llorens; tresorer, Jaume Ponsa Sala; secretari, Joan Blanch Elías; i, vocals, Marcel.lí Bou Massó, Joan Prunera Sureda, Jordi Asensi Costea i Enric Salvador Soriano.

LŽactivitat esportiva de les temporades 1958, 1959 i 1960 es desenvolupà entre bona part dels corredors del 1957, amb algunes baixes i la incorporació de nous fitxatges, la major part terrassencs: Jaume Lorenzo, Manuel Gomis, Domènec Garrido, Manuel Calmaestra, Rafel Valdivieso, Climent Cazorla, Joaquim Beltran, Alfons Centelles i Josep Rafa.

Aquest equip destacà per la seva combativitat, accentuada el darrer any amb la incorporació de Manuel Calmaestra, el qual destacà pel seu gran afany de guanyar, cosa que aconseguí en tres curses, una dŽelles a Terrassa, les I Festes del Carme. Entre tots aconseguiren sis victòries per equip de club, i molts dŽells es classificaren segons i tercers, actuació més que acceptable si considerem que sortien més de vuitanta corredors i dotze equips en cada cursa dŽaquell període.

La selecció de Catalunya, formada per Utset, Pacheco i Segú, guanyà el campionat dŽEspanya per regions de lŽany 1958. Vàrem festejar aquest extraordinari èxit com a propi, tant perquè eren catalans com perquè lŽUtset sŽhavia format a la nostra Penya.