50è Aniversari
1971 - 1974

Es presenta la temporada 1971 com un calc de lŽanterior. El jersei de la Penya continua lluint el nom Ignis, el qual es porta des de lŽany 1965. En aquest llarg període, lŽacord NickyŽs-Ignis ha donat un excel.lent resultat, fruit dŽuna amistat i simpatia mantinguda amb Miquel Poblet, embolcallada per la seva visió de mestre ciclista, que, dŽara endavant, sŽha de continuar amb el director gerent Sr. Fuentes, i amb el qui ho feia com a director de Relacions Públiques de Ignis-Ibèrica SA, Sr. Miquel Crespo, conseqüència dŽuna reestructuració de lŽempresa.

El dia 28 de febrer se celebra lŽAssemblea General de Socis, en la qual és elegida la Junta directiva, que torna encapçalar Josep Betriu com a president. El segueixen: Manel Aparicio, vicepresident 1r; Jaume Ponsa, vicepresident 2n; Miquel Gil, tresorer; Josep Molina, comptador; Francesc Vilanova, secretari; Jesús Fitó, vicesecretari; i deu vocals, Josep Bou, Joan Barril, Jaume Tejero, Marcel.lí Bou, Heribert Rallo, Josep Mazas, Rogeli González, Marcel Avellaneda, Tomàs Serra i Ferran Duran.

Es confeccionà lŽequip de competició amb els corredors següents: com a aficionats de la categoria 1a, Joan Cifuentes, Faust Chafer i Rafel Pérez; com a aficionats de 2a categoria, Josep M. Rovira, Lluís Grané, Francesc Elorza, Antoni Quadras, Josep Becerra, Francesc Gómez, Lluís Ayala, Josep Ballús i Jaume Calsina, aquest últim terrassenc.

LŽequip tècnic per a dirigir-los el formaren: Artur coll, director; Antoni Martínez, director adjunt; Joan Espinar, preparador físic i Antoni Lupian, mecànic.

Es va fer la presentació oficial a la factoria Ignis de Montcada, presidida per Josep Betriu, president de la Penya, acompanyat de Miquel Poblet, com a president de la U.C. de Sants; Marian Cañardo, president de la Federació Catalana de Ciclisme i Miquel Crespo, dŽIgnis, acompanyats dŽalts càrrecs de lŽempresa.

El dia 22 de maig es portà a terme un homenatge a Artur Coll, director esportiu de la Penya, càrrec assumit feia vint anys. Consecutivament lŽexercí any rere any, i disposà dŽequips formats amb excel.lents corredors, la possibilitat de manteniment dels quals va ser facilitada pels convenis establerts amb Rània, Mery, Thir i Ignis.

Amb aquest homenatge es feia justícia a un directiu esportista que havia ofert una intensa dedicació, entrega i vocació en lŽajuda tècnica, esportiva i humana al corredor, sempre al servei desinteressat de la Penya. La qual el volgué premiar entregant-li la insígnia dŽor, la segona que concedia.

Esportivament es va mantenir lŽacostumada línia esportiva. Es van guanyar curses, no tantes com el darrers anys, però els nostres corredors consolidaren la Penya en un gratificant segon lloc, només sobrepassats pel E.C. Barcelona, dŽexcepcional potencial econòmic. Es poden destacar: VIII F.M. de Malgrat, XIII Campionat de Catalunya de Muntanya, F.M. Sant Cugat del Vallès, XLIII Campionat de Manresa i Comarca, V Trofeu Adolf Espinal, XXXI G.P. de Catalunya, IV Trofeu Pere Sant, i XXIV Campionat dŽEspanya de Fons. Amb la tònica esmentada es participà a les Voltes de Tarragona, Lleida i Girona, i Sevilla, a la qual fórem invitats.

LŽoctubre dŽaquest any 1971, la Penya havia complert el 25è aniversari, però, immersa en la tasca competitiva i preparant lŽequip per a la nova temporada, i també per una despistada interpretació de lŽActa constitucional, va fer que sŽassenyalés el 1972 com lŽany de la celebració.

Per aquest motiu, en començar la temporada 1972, el primer que es va fer fou anunciar-ho així als associats en lŽoportuna divulgació, de la qual esmentem, seguidament, algun paràgraf prou il.lustratiu: "... lluitant en una especialitat com és el ciclisme, amb força fortuna, prestigiant lŽentitat, lŽesport i la ciutat...", "... aquell grupet dŽentusiastes somniadors, als quals retem un sentit homenatge, no podien sospitar que la seva aventura deixaria tan forta petjada...", "...de totes maneres, aquest miracle no ha estat fàcil. Ha necessitat el tremp dŽuns directius, grans dŽesperit, cuirassats contra el desànim, que han sacrificat temps i treball en favor dŽun ideal. Alguns han desaparegut cridats pel Senyor, altres, pocs sŽhan desviat, però molts, afortunadament, perseveren..."

Aquest any 1972 també significava el 10è aniversari del conveni amb Ignis, la prestigiosa marca a la qual ens van unir mutus afanys esportius emparats per lŽamistat i la simpatia amb la seva Direcció.

En lŽAssemblea celebrada el dia 20 de febrer de 1972, resultà elegida la Junta Directiva següent: president, Josep Betriu Llorens; vicepresident 1r, Manel Aparicio López; vicepresident 2n, Jaume Ponsa Sala; Tresorer, Miquel Gil León; secretari, Francesc Vilanova Algarra; comptador, Josep Molina Barea; secretari 2n, Jesús Fitó Galindo; i onze vocals, Josep Bou Ibáñez, Ferran Duran Emborujo, Jaume Tejero Munné, Marcel.lí Bou Massó, Heribert Rayo Segura, Tomás Serra Peñarroja, Rogeli González Solsona, Marcel Avellaneda, Josep Mazas Adell i Antoni Martínez Contreras.

La gestió de dirigir lŽequip de competició fou encomanada al conjunt i tècnic següent: director, Artur Coll Torres; director adjunt, Josep Jiménez Rodríguez; preparador físic, Joan Espinar Blanes, i mecànic, Antoni Lupian Godoy.

LŽequip de competició, el van formar els corredors següents: Cristòfor Maya Zapata, Custodi Mazuela Castillo, Wilfred Virós Yagües, Jesús Campos Lara, Antoni Prieto Lozano, Marian Ajates Palomo i Joan Pont Calvet.

Custodi Mazuela i Joan Pont, per mèrits adquirits en les primeres curses dŽaquell any, foren seleccionats per formar part de lŽequip de Catalunya en el Campionat dŽEspanya de Fons, que sŽhavia de disputar per equips regionals a Logronyo.

En el certamen de lŽ"esportista-71" , lŽesdeveniment socioesportiu més important de la ciutat, el primer guardó per al ciclisme fou atorgat al director esportiu de la Penya, Artur Coll. Era un premi a la dedicació, la vocació i el treball de molts anys al servei del ciclisme, mèrits que la Penya ja li havia reconegut amb lŽinsígnia dŽor i un homenatge lŽany anterior, el 1971.

LŽelecció dŽArtur Coll com a millor esportista de lŽesport ciclista terrassenc de lŽany 1971 no va agradar gaire a un sector rival de la Penya, el qual tenia aspiracions, però sŽhagué de conformar amb el segon premi. Aquest sector va provocar una polèmica i sŽenfrontà amb el reglament i el jurat, situació tancada dŽarrel, en una concloent rèplica del president de la Penya, Josep Betriu, avalada per Marian Cañardo, membre del jurat i president en aquells anys de la Federació Catalana de Ciclisme, el qual interpretà fidelment el reglament del certamen.

Aquella temporada es van organitzar les tradicionals curses, de les quals hem de destacar el Campionat de Terrassa per a Aficionats, celebrat per la Festa Major de la ciutat.

El resultat esportiu de la temporada fou important i per lŽestil de les darreres temporades. Sis victòries individuals, sis per equips de clubs i bones classificacions en les competicions en què es va participar així ho avalen. No obstant això, no es va poder trencar la supremacia del D.C. Barcelona, únic equip que ens sobrepassava.

Per a la temporada 1973 es continuà el conveni amb Ignis. El dia 17 de febrer, en lŽAssemblea de Socis, quedà constituïda la Junta Directiva següent: president, Josep Betriu Llorens; vicepresident 1r, Manel Aparicio López; vicepresident 2n, Jaume Ponsa Sala; tresorer, Miquel Gil León; secretari, Francesc Vilanova Algarra; comptador, Josep Molina Barea; secretari 2n, Jesús Fitó Galindo; i vocals, Josep Bou Ibáñez, Marcel.lí Bou, Francesc Amores i Marcel Avellaneda.

LŽequip tècnic que va dirigir lŽequip de competició el formaren: Artur Coll Torres, director; Joan Suñol Darnés, director adjunt; Joan Espinar Blanes; preparador físic, i Antoni Lupian Godoy, mecànic.

LŽequip de competició el formaren els corredors següents: Josep Bruguera Barbany, Jaume Calsina Montsech, Josep Torrubia Cantano, Josep Pujol Muñoz, Joan Palmero González, Antoni Miranda Dorat, Andreu Isart Roca i Agustí Moya Silva, tots ells de la categoria dŽaficionats.

La presentació oficial de la temporada va ser el dia 3 de març a lŽHostal del Fum, amb assistència de les primeres autoritats de la ciutat i de la Federació Catalana de Ciclisme.

LŽacte fou presidit per Josep Betriu i Miquel Crespo, president de la Penya i director de Relacions Públiques dŽIgnis respectivament. Ignis lligava novament el seu nom al nostre jersei, renovant la seva voluntat de fer societat i esport.

Es va seguir la trajectòria de les últimes temporades, imposada pel club rival, el D.C. Barcelona - no calia citar el nom -, amb el qual ens disputàrem la supremacia del ciclisme aficionat. Però el nostre lloc era certament brillant i el resultat esportiu dŽaquest any així ho manifestà: cinc victòries individuals, dotze segons llocs i cinc victòries per equips de club.

Aquest resultat va ser aconseguit gràcies al fet que els nostres corredors lluitaren amb lŽacostumada tossuderia, participant en les voltes següents: Igualada-Odena, Girona, Tarragona i Lleida, totes de quatre i cinc etapes, i en les curses més importants, com G.P. Santa Eulàlia de Ronsana, P. Duraleu Forte, Costa Brava, Trofeu Guillamet, II Trofeu Ramon López (Vilafranca del Penedès), Sant Hipòlit de Voltregà, Gran Premi Catalunya, Palafrugell, Circuit de Figueres, Sant Feliu de Guíxols, FM La Bisbal, T. Joan Campillo, Campionat de Catalunya, XIVA Campionat de Terrassa, Campionat dŽEspanya, FM de Manlleu, Hospitalet, Manresa, Prat de Llobregat, Malgrat, Rubí, Olot, Tremp, Baix Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Campionat de Sabadell.

Com ja es va fer tradició, el nostre equip, vestint exclusivament el jersei empresarial Ignis, va participar en el Campionat dŽEspanya per a Empreses (Educación y Descanso) celebrat a Jaén, del qual fórem guanyadors absoluts: individual, empreses i regional.

Tractant de millorar lŽestatge social, el 25 de setembre, vàrem traslladar el domicili a unes instal.lacions exclusives per a la Penya. Fou a la carretera de Rellinars, núm. 277, o sigui, dins el nucli, més nombrós de lŽafer social de la Penya.

"Enhorabona i benvinguts" és la salutació que la Penya dedicà als nous corredors i als nous socis, anunciants i simpatitzants, els quals foren invitats a formar part del col.lectiu que sŽenfrontà a la nova temporada 1974 que, una vegada més, perseverà en el repte emprès des del primer dia: competir.

El dia 16 de febrer, lŽAssemblea de Socis va aprovar la Junta Directiva, composta de la manera següent: president, Josep Betriu i Llorens; vicepresident primer, Manel Aparicio i López; vicepresident segon, Jaume Ponsa i Sala; tresorer, Miquel Gil i León; secretari, Francesc Vilanova i Algarra; secretari adjunt, Jesús Fitó i Galindo; comptador, Josep Molina i Barea i vuit vocals, Josep Bou i Ibáñez, Ferran Duran i Emborujo, Jaume Tejero i Munné, Josep Mazas i Adell, Marcel.lí Bou i Massip, Josep Palafox, Francesc Amores i Marcel Avellaneda.

LŽobertura oficial de la temporada i la presentació de lŽequip de competició, amb el quadre tècnic que els havia de dirigir, es va fer l’endemà de lŽAssemblea, el dia 17, al restaurant Can Font de Rubí, acte presidit per Josep Betriu, acompanyat del conseller delegat dŽIgnis, Rafel Fuentes, i del regidor dŽesports de lŽAjuntament de Terrassa, Sr. Divorra. En el transcurs dels parlaments es produí una sorpresa a mitges: hi va intervenir el vicepresident primer de la Penya , Manel Aparicio qui, amb excel.lent eloqüència va dedicar unes paraules enaltint la voluntat i punt dŽhonor del president, Josep Betriu, al qual la Junta Directiva, per unanimitat i de forma secreta, aprofitant una absència de lŽal.ludit, va acordar concedir-li la insígnia dŽor de la Penya, la tercera que sŽatorgava. No cal dir la sorpresa general i la pròpia del Sr. Betriu, el qual va expressar lŽagraïment per una distinció que no esperava, puix que el seu premi, va dir, el trobava en el deure complet i el creixement social i esportiu de la Penya.

LŽequip de corredors es va formar amb aficionats de primera i segona categoria i foren els següents: Joaquim Gimeno, Jordi López, Joan P. Sara, Ramon Vilches, Julià Vara, Manel Alonso, Germán Alonso, Josep Torrubia, Gregori Pacheco i Custodi Mazuela.

La direcció tècnica de lŽequip de competició fou encomanada a Artur Coll Torres, amb lŽassignació de Ramon Sabaté Catús com a director adjunt, de Joan Espinar Blanes com a preparador físic i dŽAntoni Martínez Contreras com a mecànic.

Seguidament cal explicar per què vàrem comptar amb tants corredors, com a conseqüència dŽhaver-se produït bastants baixes, compensades amb nous fitxatges. Va ser una temporada extremament dificultosa, puix que els corredors base, els quals podien respondre a les aspiracions de la Penya, malgrat ser corredors aficionats exigien de cobrar unes quantitats fixes en efectiu per prendre part en determinades curses, especialment en les voltes o les competicions per etapes. Aquest dispendi no havia estat, mai previst ni pressupostat als equips no professionals. Aquesta situació provocà que alguns corredors, massa, no acomplissin la totalitat del compromís i se’ls concedís la baixa; aquestes es van suplir amb nous corredors amb menys exigència. Aquesta situació de mercantilització de lŽesport ciclista aficionat fou denunciada davant la Federació Catalana de Ciclisme, però les ajudes econòmiques per altres vies impediren cap solució. En aquest cas érem sobrepassats pel conjunt format per la marca La Casera.

De totes maneres tinguérem el resultat victoriós en les curses següents: XXIV Gran Premi de Catalunya, a Manresa; XIII Trofeu Ciutat de Manresa; Gran Premi La Casera, a Barcelona; Trofeu Granja Ferrer, a Linyola, curses guanyades pel nostre corredor Gregori Pacheco. Josep Torrubia guanyà el X Trofeu Gavaldà, a Lleida. En totes aquestes curses, el nostre equip fou el guanyador per equips de club.

Quedàrem segons individualment i per equips de clubs en les curses següents: Campionat de Catalunya de Fons, a Santa Eulàlia de Ronsana; Festa Major de Sant Vicens de Castellet; Campionat de Barcelona de Muntanya, a Sant Pere de Ribes; Festa Major de Rubí; XXIV Cinturó Ciclista de Catalunya i Volta Òdena-Igualada.

També quedàrem segons en el Campionat dŽEmpreses (Educación y Descanso), celebrat a Madrid. Ho va ser el nostre equip amb el nom exclusiu dŽIgnis, i també, per regions, Catalunya.