Es nota una moderació en l´habitual entusiasme de començament de temporada pel que es refereix a la de 1975, puix ve marcada per una manca de corredors de la categoria aficionats, circumstància que accentuà més l´exigència econòmica dels més destacats, motiu per el qual s´acordà confeccionar un equip adaptat a les condicions pressupostàries ja quelcom retallades en relació a les de l´any anterior, a causa, principalment d´una disminució de la col.laboració econòmica d´Ignis, conseqüència de l´atonia general que també afectà a aquesta empresa.

Davant d´aquesta moderació, l´Assemblea de Socis va decidir la continuació de la mateixa Junta Directiva de l´any anterior, la qual, amb la mateixa direcció tècnica i física, va presentar un conjunt de corredors que no van passar de tercers llocs, tot hi haver lluitat amb alt entusiasme.

La LV Volta Ciclista a Catalunya va fer final d´etapa a la nostra ciutat. La penya va col.laborar amb les autoritats, i va assolir un èxit molt celebrat per l´afició terrassenca.

Josep Betriu tornà a encapçalar la Junta Directiva, ara per la temporada 1976 i, per acord de l´Assemblea de Socis, l´acompanyen Manel Aparicio, vicepresident primer; Jaume Ponsa, vicepresident segon; Miquel Gil, tresorer; Francesc Vilanova, secretari; Jesús Fitó, secretari adjunt; Josep Molina, comptador; i, Josep Bou, Ferran Duran, Marcel Avellaneda, Josep Palafox, Josep Mazas, Marcel× lí Bou, Francesc Amores, Heribert Rallo, Manel Vargas, Josep Arévalo i Andreu Soler, vocals.

L´equip tècnic el van formar: Antoni Martínez, director i Artur Coll d´adjunt; Joan Espinar, preparador físic i Jaume Tejero, mecànic.

De deu corredors que van defensar el nostre jersei, aquesta temporada hem de destacar les actuacions de : Jesús Martínez Baca, Joan M. Martínez Gómez, Isidre Cornellà Lanjarín, Ferran Lleonart Cabrero i Josep Ortiz Rodríguez, els quals assoliren bones actuacions i algunes victòries.

La Penya no va poder comptar amb cap ajuda comercial per tal com Ignis, davant les dificultats industrials que el seu mercat travessava, va deixar l´acord que havien mantingut durant deu anys.

Les mateixes condicions pel que fa a la Junta Directiva, equip tècnic i corredors es van produir per la temporada 1977, amb la mateixa tònica d´actuacions, cap de rellevància. Es considerà la conveniència de potenciar l´aspecte esportiu de cara a la nova temporada, atès que, en l´aspecte social, s´havia mantingut l´estructura que ho havia d´afavorir.

Efectivament, haver mantingut l´estructura social i d´administració ben muntada, va permetre que, esportivament, la Penya recuperés a l´any següent, el 1978, que ara comentarem, la línia competitiva i la imatge victoriosa a la qual estàvem acostumats.

Va contribuir a aquest desvetllament una ajuda moral i material provinent d´Àngel París, que posà el nom Cicles París al nostre jersei. L´ajuda moral d´un amic, altrament en el seu temps de corredor magnífic rival i que, en aquest moment posava els seus coneixements i experiència ciclista a l´abast d´un equip que portava el seu nom, donaria el seu fruit.

Reemprenem la crònica d´aquesta temporada 1978 esmentant que l´Assemblea de Socis del dia 25 de febrer, va aprovar la Junta Directiva següent: president, Josep Betriu; vicepresident primer, Manel Aparicio; vicepresident segon, Jaume Ponsa; tresorer, Miquel Gil; secretari, Francesc Vilanova; secretari adjunt, Jesús Fitó; comptador, Josep Molina; i vocals, Josep Bou, Ferran Duran, Marcel Avellaneda, Josep Palafox, Josep Mazas, Marcel.lí Bou, Francesc Amores, Heribert Rallo, Manel Vargas, Josep Arévalo i Andreu Soler.

La direcció tècnica fou encomanada a: Antoni Martínez; director i Emili Cornellà d´adjunt; Joan Espinar , preparador físic i Jaume Tejero, mecànic. Van venir a les seves ordres els corredors de la categoria aficionats, següent: Joan M. Martínez Gómez, Fernando Garcia Mena, Ferran Lleonart Cabrero, Máximo Pérez Frutos, Isidre Cornellà Lanjarin, Josep Salas Granero i Manel Leal Torné. Molts clubs, entre ells la Penya, van revitalizar la categoria de veterans, ja que entre aquests es prodigaven molt les curses i els campionats. Per fer front a aquest rengló es va formar un excel.lent equip, compost per: Manel de Pablos López, Manel Gómez Algarra, Salvador Romero Perea i Joan J. Martínez Hervàs.

Per participar en curses femenines es va tenir Anna López Mena, única corredora terrassenca en aquell moment, la qual va aconseguir una remarcable actuació. I ja que hem esmentat que era terrassenca, hem d´afegir que quasi la totalitat dels corredors relacionats per aquest any, eren terrassencs.

Tots aquests corredors van participar en un total de quaranta-sis curses i el retrobament del camí esportiu victoriós, el veiem de la manera següent: disset victòries individuals, divuit segons i tercers llocs individualment i onze victòries per equips de clubs.

El dia 7 de desembre es va celebrar l´acte de cloenda de la temporada, en el transcurs del qual es posà de relleu l´èxit obtingut i l´agraïment a tots els qui hi van col× laborar, encara que l´acte estava dirigit principalment a premiar al col.lectiu cicloturista que havia realitzat un extens programa d´excursions.

Un fet que trencava el signe de continuïtat del càrrec de president es va produir al començament de la temporada 1979 quan, en l´Assemblea de Socis, celebrada el dia 17 de febrer, Josep Betriu Llorens, el president de quasi sempre, exposà la conveniència del seu relleu. La seva tasca al front de l´entitat, desenvolupada amb molt d´entusiasme i treball, la considerava realitzada i restava confiat que el càrrec de president seria ocupat per un directiu jove i ben preparat, el qual no en va era vicepresident primer en els darrers anys. Aquest directiu va ser Manel Aparicio López.

l´Assemblea volgué premiar Josep Betriu, atorgant-li el títol de President d´honor, el qual es va mostrar afalagat i agraït per aquesta distinció.

Fou aprovada la Junta Directiva com segueix: president, Manel Aparicio López; vicepresident, Jaume Ponsa Sala; tresorer, Miquel Gil León; secretari, Josep Molina Barea; secretari adjunt, Francesc Vilanova Algarra; comptador, Jesús Fitó Galindo; i vocals, Josep Bou Ibáñez, Miquel Espinar Berenguer, Francesc Sánchez Espinar, Felip Pérez Martínez, Jaume Tejero Munné, Artur Coll Torres, Antoni Martínez Muria, Josep Palafox, Josep Mazas Adell, Marcel.lí Bou Aynés, Josep Arévalo Ariza, Josep Mª Ruiz de Azúa, Alexandre Fierro i Marcel Avellaneda.

Aquesta Junta va adoptar el lema d´una temporada amb ales i, per aconseguir-ho va establir un conveni econòmic amb Orbea i un altre pel material amb Morenito, vingut de la ma d´Arsenio Moreno, excorredor el qual tindria el seu fill Josep Mª Moreno a l´equip que es formaria.

L´equip de competició el van formar: Gregori Pedrero Serrano, Manel Leal Torné i Ferran García Luna, Isidre Cornellà Lanjarin de la categoria aficionats de primera, i Juan M. Martínez Gómez, Josep Mª Moreno Ramírez, Lluís Martínez Montoro i Manel Romero Franco, de la categoria d´aficionats de segona.

També es comptà amb un equip de veterans, compost per Salvador Perea Romero, Joan J. Martínez Hervás i Blas Paz Olmo.

L´equip tècnic encarregat de dirigir-los, el van formar els següents: director, Antoni Garcia; director adjunt, Emili Cornellà, auxiliat per Rafel Amatller; mecànic, Andreu Soler i preparador físic, Joan Espinar.

El programa d´organitzacions va ser extens. Curses: III Pujada a l´Obac, Campionats de Terrassa per a aficionats de primera i segona categories, de juvenils i de veterans, i el Premi Orbea-Morenito, de Terrassa a Mataró.

Paral·lelament es va realitzar un programa de lleure i cultural, integrat per campionats de tennis-taula, d´escacs i de pesca. Es va iniciar una petita biblioteca.

La temporada fou intensa i brillant, podríem dir que les ales van volar, si no, veiem-ho en el quadre següent:

El bagatge de la temporada és de quinze victòries individuals i vint-i-una per equips de club, aconseguides sobre una participació dels nostres corredors en cinquanta-una curses.

El dia 3 de març d´aquest 1979, una delegació de la Penya va participar a un homenatge que Sabadell dedicava a Pere Sant Cirera, precursor i mirall de l´esport ciclista a Catalunya i Espanya. Josep Betriu, que encapçalava la delegació, en oferir-li el present de la Penya, va destacar el fet que el seu fill Pere, malauradament absent -morí d´accident- havia format part de l´equip que la Penya es complau en qualificar de llegendari i que els primers anys cinquanta havia escrit part de la nostra història amb lletres d´or. L´acte ens donà oportunitat de departir amb un no menys llegendari corredor, en Fermí Trueba, que va passar a l´història del ciclisme nacional amb el sobrenom de la Pulga de Torrelavega.

Finalitzà la temporada 1979 amb una declaració de projectes que la Junta Directiva fa per a la temporada 1980, que optà per la continuació del conveni Nicky´s-Orbea Morenito, amb la qual cosa es donà ales per seguir volant.

L´Assemblea de socis del dia 16 de febrer d´aquell any 1980, va corroborar el projecte de la Junta Directiva i li va atorgar la confiança per a la seva continuació. Es va aprovar el programa esportiu i social el qual, a més de competir, comprenia la celebració de set curses: dos Campionats de Terrassa, un per a la categoria d´aficionats i un altre per a veterans, el Premi Orbea-Morenito, el Premi de la Penya Ciclista Nicky´s, una competició de circuit urbà en un barri de la ciutat, la clàssica pujada a l´Obac, i finalment, la Penya reinstaurà una prova ja oblidada, la pujada a la Mata, la última edició de la qual fou el 1952, feia vint-i-vuit anys, què, per cert, va ser guanyada per Pere Canals, més conegut pel nano de Can Farré.

Es va reforçar l´equip de competició, quedant format amb els corredors següents: Isidre Cornellà, Josep Salas, Emili Torrubia i Joan M. Martínez, corredors de la categoria aficionats de primera; Joan M. Montoro, Ricart Simón, Manel Romero, Josep Mª Moreno, Víctor Olivares i Francesc Vallet, corredors aficionats de segona categoria.

Per a dirigir-los es designà: Antoni Garcia, director; Antoni Martínez, director adjunt; i Joan Espinar, preparador físic.

El resultat esportiu el veiem en l´esquema següent:

Hem vist un resum força atractiu. La Penya va estar present en la primera línia competitiva i tornà a assumir una excel.lent posició en la nomenclatura de clubs distingits.

Aquest any es celebrà el I Campionat Cicloturista que va ser guanyat per Miquel Espinar Berenguer.

Per encarar-nos a la tasca d´obtenir una superació o al menys una continuïtat del prestigi esportiu i social que, temporada rere temporada ha assolit la Penya, es demanà a l´Assemblea de Socis de començament de la nova temporada 1981 el compromís de tothom i principalment dels socis que hi van assistir.

Aquesta temporada 1981 es continuarà amb l´acord de col.laboració amb Morenito però, ara, portarà l´afegiment d´Estanfor, substituint Orbea, binomi que els dos anys anteriors va donar gran fruit.

L´Assemblea també acordà la continuació de la mateixa Junta Directiva.

L´equip de competició va ser dirigit, altra vegada, per Antoni Garcia Luna, el qual va disposar dels corredors següents: Emili Garcia Pérez, Emili Torrubia Cantano, Isidre Cornellà Lanjarin, Francesc Vallet Saavedra, Antoni López Avilés, Tomás Flores Roldán, Carles Cuadras Paz i Josep Mª Moreno.

Aquest equip participà en cinquanta-sis curses d´un dia i per etapes ho va fer a la Volta a Lleida i a la Plana Baixa de Castelló. El resultat fou excel.lent: tretze victòries per equips de clubs, dotze victòries individuals i vint segons llocs, també individualment. Un bon bagatge esportiu, resum de destacades participacions per tot arreu.

De l´anterior resum en relacionem les guanyades de forma més destacada

També l´organització de curses pròpies fou interessant: Pujada a l´Obac i la Mata, el Premi de la Penya Ciclista Nicky´s, Campionat de Terrassa d´aficionats i veterans, F.M. de Sant Llorenç i, finalment, al velòdrom de Mataró vàrem celebrar dos Critèriums en especialitats de pista.

Al terme de la temporada, a l´acte de cloenda, quina finalitat més destacada és la del repartiment de premis als cicloturistes de la Penya, grups cada vegada més nombrosos, viver de la nostra afició ciclista, es va refermar l´alegria pels èxits conquerits després de tanta lluita, tant d´entusiasme i treball, promesa d´entrar a la nova temporada amb renovades il.lusions.

El Campionat cicloturista el va guanyar en Miquel Espinar Berenguer per segon any consecutiu.

Començà la temporada 1982 amb el suggeriment de la constància. Constants amb l´entusiame, constants amb el pensament social, esportiu i ciutadà que va seduir als qui formaren la Penya des del primer dia, i constants en el més pur activisme. Era com començar de nou, calia refermar la tossuderia i voluntat, immunitzats al desànim, atributs amb els quals programar curses i conjuntar un equip de competició amb prou coratge per oferir una gran lluita davant d´equips més poderosos que no deixaven gaire marge afalagador.

Però, decidits a afrontar qualsevol dificultat, a fer esport per l´esport, es va convocar l´Assemblea de Socis ben aviat, el 9 de gener, i es va nomenar la Junta Directiva següent: president d´honor, Josep Betriu Llorens; president, Manel Aparicio López; vicepresident primer, Jaume Ponsa Sala; vicepresident segon, Artur Coll Torres; tresorer, Miquel Gil León; secretari, Josep Molina Barea; secretari adjunt, Francesc Vilanova Algarra; comptador, Ramon Tejedor Farrando; comptador adjunt, Josep Mª Ruiz de Azua; i vocals, Josep Bou Ibáñez, Joan Espinar Blanes, Miquel Espinar Berenguer, Francesc Sánchez Espinar, Antoni Martínez Muria, Felip Pérez Martínez, Alexandre Fierro Vila, Marcel.lí Bou Ainés, Josep Mazas Adell, Josep Palafox, Marcel Avellaneda, Justinià Barreda Carrillo, Jaume Tejero Munné, Josep Arévalo Ariza, Joan Uroz, Francesc Amores, Jaume Almasqué Llimona i Domènec Tomás.

Per a aquesta temporada 1982 es va establir un conveni publicitari amb París-Vestisport Eddy Merkx. L´annexió d´aquest binomi vingué de la mà de l´amic de la Penya, n´Àngel París, el que va ser un destacat ciclista i amb establiment d´aquesta especialitat a la nostra ciutat.

Es formà un equip de corredors quelcom més reduït de l´acostumat, tots ells terrassencs i amb possibilitats de fer un bon paper. Foren els següents: Josep Escursell Rodés, Marc Marinel.lo Barceló, Manel Yébenes Zafra, Rafel Moreno Clares i Josep A. Yébenes Zafra, de la categoria aficionats, i Josep López Mena i Carles Yébenes Zafra, de la categoria juvenil.

L´equip tècnic que els va dirigir, estava format per: Josep Marinel.lo Operé, director i Manel Yébenes Sánchez, d´adjunt, i amb Antoni Martínez Contreras , de mecànic.

Les curses pròpies que es van organitzar varen ser: les clàssiques pujades a l´Obac i a la Mata, el XXV Campionat de Terrassa d´aficionats, el III Premi Morenito Terrassa-Mataró i el IV Campionat de Veterans.

La funció directiva de la Penya sempre ha sigut proveïda entre amics i companys, units per l´afany de fer esport i entitat. Aquesta línia es posà en perill a partir d´aquesta temporada 1982 per la deserció de dos directius que, amb el pretext que les seves ocupacions no els permetien exercir el càrrec al seu gust, renunciaven a la continuació. Es tractava d´una pantalla per amagar una decisió que ja tenien madurada, puix que la vertadera raó era que tenien la probabilitat d´assolir una col.laboració empresarial de gran magnitud que volien oferir a una altra entitat terrassenca, en la qual exercirien un càrrec de la màxima rellevància.

La situació era irreversible i es va haver d´oblidar aquesta mancança que, lògicament, hauria correspost a la Penya, però malauradament l´oblit no va ser possible perquè va portar cua, en una polèmica esdevinguda en l´organització d´un homenatge que el ciclisme terrassenc havia de fer a Josep Lluís Laguia, corredor professional de la nostra ciutat que aquell any s´havia proclamat Campió d´Espanya de la màxima categoria. En aquest homenatge s´ignorà la presència de la Penya, que va optar per no participar-hi, trencant amb serietat la continuació d´aquella polèmica.

Abans d´aquell homenatge la Penya va expressar a Laguia el reconeixement de la seva gesta i li va fer un present. Posteriorment, el 12 de desembre, en el transcurs de l´acte de cloenda de la temporada, la Penya li va dedicar un homenatge de simpatia i admiració, felicitant a ell i la seva mare, presents a l´acte i desitjant-li una gran carrera professional.

I ja, amb referència a l´acte de cloenda que acabem d´esmentar, el president, en el seu parlament, va expressar el reconeixement de la Penya per l´actuació esportiva dels nostres corredors, autèntiques promeses però encara amb bagatge insuficient per lluitar contra rivals de més entitat, els quals, en no passar d´una mitjana competitiva, assoliren per a la Penya una tercera posició en l´escalofó de la nostra categoria.

A continuació es premià els cinc primers classificats del III Campionat Cicloturista, activitat cada temporada més important, el qual amb l´acompanyament que el segueix, donà alegria i color a aquest acte. Els guardonats foren:

I continuà el programa amb el repartiment de premis del Campionat de Tennis de Taula, els guanyadors del qual foren:

1r Vicenç Molina Luís
2n Josep Molina Barea
3r Jaume Tejero Munné

Per finalitzar es va fer el repartiment de premis per al col.lectiu de pesca, corresponent al IV Campionat de Pesca Marítima, els guardonats del qual varen ser:

1r Antoni Gil, i també pel nombre de peces
2n Josep Molina Barea
3r Justinià Barreda, i Jordi Artero, per la peça major.

Així es va acomiadar la temporada 1982, ja barrinant per a la vinent.

La Junta Directiva, en finalitzar la temporada 1982, conscient que la col.laboració de Cicles París era limitada i dirigida principalment al proveïment del material necessari, cercà nous horitzons o noves formes per al desenvolupament de la imminent de 1983.

I la trobà en la persona de Francesc Also, excel.lent aficionat i bon coneixedor de l´esport ciclista, al qual li va semblar que la publicitat a través del nostre jersei seria favorable per al pla comercial de l´empresa que regentava, anomenada Cofer, del ram de la construcció.

Aquest afegiment al nom de la Penya va ser aprovat per l´Assemblea de Socis del dia 29 de gener, la qual determinà, també, la continuació de la mateixa Junta Directiva, presidida per Manel Aparicio López, amb la facultat de remodelar-la segons el seu criteri i necessitats.

El dia 18 de febrer se celebrà l´acte de presentació de l´equip de competició, amb assistència del president de la Federació Catalana de Ciclisme, Sr. Parera. Els corredors que reberen el jersei foren: Emili Garcia Pérez, Josep L. Morales Gutiérrez, Manel Romero Franco, Francesc Vallet Saavedra, Miquel Remolà Arboix, Eduard Trinitat Duran, aficionats de primera categoria, i Eduard Priego Pérez, Josep López Mena, Robert Viñegla Esperonelo i Josep A. Yébenes Zafra, d´aficionats de segona categoria.

La direcció tècnica s´encomanà a Antoni García Luna, assistit per Miquel Espinar Berenguer i Felip Pérez Martínez. Els Parlaments coincidien que era un dels millors equips el conjuntat per a aquesta temporada, però que calia posar molt d´entusiasme per demostrar-ho en les curses en què participarien.

L´equip començà la temporada amb extraordinària força i guanyà curses, com més endavant veurem, especialment el corredor Josep L. Morales, però a mitjans juny la Penya es va trobar davant d´un ensurt imprevisible i inèdit. Cofer, el binomi d´aquest any, en el qual havíem posat les millors esperances, havia de deixar necessàriament, el conveni al qual estava compromès i ho feia sense avís previ, deixant en suspens dues terceres parts del programa econòmic signat. Aquesta situació es va produir arran de la fallida financera de l´empresa Cofer, la qual arribà a la intervenció judicial. Lamentable situació que la Penya va haver d´assumir en un moment en què la temporada estava en plena activitat, la qual cosa obligà la Junta Directiva a posar molt d´esforç i imaginació per sortin-se´n.

Fins al primer de setembre mantinguérem en activitat conjunta l´equip de corredors, el qual donà bona prova de la seva vàlua, com veurem seguidament:

La tardor d´aquest any 1983 l´esport català va perdre un gran forjador del ciclisme. Va morir als 85 anys Ramon Torres i Casanovas, mestre de periodistes, cap de redacció de ciclisme del Mundo Deportivo i extens col.laborador d´altres diaris i publicacions, que era posseïdor dels màxims guardons de la Federació Espanyola i Catalana de Ciclisme, medalla d´or de l´extinguida Delegación Nacional de Deportes i medalla del reconeixement del Tour de France l´any 1979, precisament l´any que el va guanyar Frederic Martín Bahamontes. Captivà, amb el seu tarannà, l´admiració i simpatia de tothom, que l´estimaven com l´avi Torres, bo i recordant que la Penya, en els seus començaments, ja va tenir un altre avi, l´avi Rius, del qual hem parlat al seu moment.

L´avi Torres ens dedicà un afectuós tracte i unes excel.lents cròniques que ens impulsaren a l´entusiasme per l´esport ciclista.

Finalitzà la temporada amb la satisfacció del deure complert, tot i l´ensurt experimentat, gràcies al sacrifici dels corredors, que donaren bones proves de qualitat i entusiasme, i assoliren bons resultats, com hem pogut veure. En el transcurs de l´acte de cloenda de la temporada es va destacar aquesta actitud, per, seguidament fer-ho per al col.lectiu cicloturista, cor de l´activitat social i esportiva de donà vida a la Penya. Foren guardonats els deu primers classificats del seu campionat i reberen el guardó segons aquest ordre:

També reberen mencions d´elogi els concursants de les seccions de Pesca Marítima i de Tennis de taula, pels seus campionats i l´afició desenvolupada.

Com sempre, aquest desembre vàrem assistir a l´acte de cloenda del campionat cicloturista de Cicles París, en el transcurs del qual la Penya va destacar el proselitisme d´Àngel París en favor del ciclisme i li va fer entrega d´una placa recordatòria.