50è Aniversari
1975 - 1983

Es nota una moderació en lŽhabitual entusiasme de començament de temporada pel que es refereix a la de 1975, puix ve marcada per una manca de corredors de la categoria aficionats, circumstància que accentuà més lŽexigència econòmica dels més destacats, motiu per el qual sŽacordà confeccionar un equip adaptat a les condicions pressupostàries ja quelcom retallades en relació a les de lŽany anterior, a causa, principalment dŽuna disminució de la col.laboració econòmica dŽIgnis, conseqüència de lŽatonia general que també afectà a aquesta empresa.

Davant dŽaquesta moderació, lŽAssemblea de Socis va decidir la continuació de la mateixa Junta Directiva de lŽany anterior, la qual, amb la mateixa direcció tècnica i física, va presentar un conjunt de corredors que no van passar de tercers llocs, tot hi haver lluitat amb alt entusiasme.

La LV Volta Ciclista a Catalunya va fer final dŽetapa a la nostra ciutat. La penya va col.laborar amb les autoritats, i va assolir un èxit molt celebrat per lŽafició terrassenca.

Josep Betriu tornà a encapçalar la Junta Directiva, ara per la temporada 1976 i, per acord de lŽAssemblea de Socis, lŽacompanyen Manel Aparicio, vicepresident primer; Jaume Ponsa, vicepresident segon; Miquel Gil, tresorer; Francesc Vilanova, secretari; Jesús Fitó, secretari adjunt; Josep Molina, comptador; i, Josep Bou, Ferran Duran, Marcel Avellaneda, Josep Palafox, Josep Mazas, Marcel× lí Bou, Francesc Amores, Heribert Rallo, Manel Vargas, Josep Arévalo i Andreu Soler, vocals.

LŽequip tècnic el van formar: Antoni Martínez, director i Artur Coll dŽadjunt; Joan Espinar, preparador físic i Jaume Tejero, mecànic.

De deu corredors que van defensar el nostre jersei, aquesta temporada hem de destacar les actuacions de : Jesús Martínez Baca, Joan M. Martínez Gómez, Isidre Cornellà Lanjarín, Ferran Lleonart Cabrero i Josep Ortiz Rodríguez, els quals assoliren bones actuacions i algunes victòries.

La Penya no va poder comptar amb cap ajuda comercial per tal com Ignis, davant les dificultats industrials que el seu mercat travessava, va deixar lŽacord que havien mantingut durant deu anys.

Les mateixes condicions pel que fa a la Junta Directiva, equip tècnic i corredors es van produir per la temporada 1977, amb la mateixa tònica dŽactuacions, cap de rellevància. Es considerà la conveniència de potenciar lŽaspecte esportiu de cara a la nova temporada, atès que, en lŽaspecte social, sŽhavia mantingut lŽestructura que ho havia dŽafavorir.

Efectivament, haver mantingut lŽestructura social i dŽadministració ben muntada, va permetre que, esportivament, la Penya recuperés a lŽany següent, el 1978, que ara comentarem, la línia competitiva i la imatge victoriosa a la qual estàvem acostumats.

Va contribuir a aquest desvetllament una ajuda moral i material provinent dŽÀngel París, que posà el nom Cicles París al nostre jersei. LŽajuda moral dŽun amic, altrament en el seu temps de corredor magnífic rival i que, en aquest moment posava els seus coneixements i experiència ciclista a lŽabast dŽun equip que portava el seu nom, donaria el seu fruit.

Reemprenem la crònica dŽaquesta temporada 1978 esmentant que lŽAssemblea de Socis del dia 25 de febrer, va aprovar la Junta Directiva següent: president, Josep Betriu; vicepresident primer, Manel Aparicio; vicepresident segon, Jaume Ponsa; tresorer, Miquel Gil; secretari, Francesc Vilanova; secretari adjunt, Jesús Fitó; comptador, Josep Molina; i vocals, Josep Bou, Ferran Duran, Marcel Avellaneda, Josep Palafox, Josep Mazas, Marcel.lí Bou, Francesc Amores, Heribert Rallo, Manel Vargas, Josep Arévalo i Andreu Soler.

La direcció tècnica fou encomanada a: Antoni Martínez; director i Emili Cornellà dŽadjunt; Joan Espinar , preparador físic i Jaume Tejero, mecànic. Van venir a les seves ordres els corredors de la categoria aficionats, següent: Joan M. Martínez Gómez, Fernando Garcia Mena, Ferran Lleonart Cabrero, Máximo Pérez Frutos, Isidre Cornellà Lanjarin, Josep Salas Granero i Manel Leal Torné. Molts clubs, entre ells la Penya, van revitalizar la categoria de veterans, ja que entre aquests es prodigaven molt les curses i els campionats. Per fer front a aquest rengló es va formar un excel.lent equip, compost per: Manel de Pablos López, Manel Gómez Algarra, Salvador Romero Perea i Joan J. Martínez Hervàs.

Per participar en curses femenines es va tenir Anna López Mena, única corredora terrassenca en aquell moment, la qual va aconseguir una remarcable actuació. I ja que hem esmentat que era terrassenca, hem dŽafegir que quasi la totalitat dels corredors relacionats per aquest any, eren terrassencs.

Tots aquests corredors van participar en un total de quaranta-sis curses i el retrobament del camí esportiu victoriós, el veiem de la manera següent: disset victòries individuals, divuit segons i tercers llocs individualment i onze victòries per equips de clubs.

El dia 7 de desembre es va celebrar lŽacte de cloenda de la temporada, en el transcurs del qual es posà de relleu lŽèxit obtingut i lŽagraïment a tots els qui hi van col× laborar, encara que lŽacte estava dirigit principalment a premiar al col.lectiu cicloturista que havia realitzat un extens programa dŽexcursions.

Un fet que trencava el signe de continuïtat del càrrec de president es va produir al començament de la temporada 1979 quan, en lŽAssemblea de Socis, celebrada el dia 17 de febrer, Josep Betriu Llorens, el president de quasi sempre, exposà la conveniència del seu relleu. La seva tasca al front de lŽentitat, desenvolupada amb molt dŽentusiasme i treball, la considerava realitzada i restava confiat que el càrrec de president seria ocupat per un directiu jove i ben preparat, el qual no en va era vicepresident primer en els darrers anys. Aquest directiu va ser Manel Aparicio López.

LŽAssemblea volgué premiar Josep Betriu, atorgant-li el títol de President dŽhonor, el qual es va mostrar afalagat i agraït per aquesta distinció.

Fou aprovada la Junta Directiva com segueix: president, Manel Aparicio López; vicepresident, Jaume Ponsa Sala; tresorer, Miquel Gil León; secretari, Josep Molina Barea; secretari adjunt, Francesc Vilanova Algarra; comptador, Jesús Fitó Galindo; i vocals, Josep Bou Ibáñez, Miquel Espinar Berenguer, Francesc Sánchez Espinar, Felip Pérez Martínez, Jaume Tejero Munné, Artur Coll Torres, Antoni Martínez Muria, Josep Palafox, Josep Mazas Adell, Marcel.lí Bou Aynés, Josep Arévalo Ariza, Josep MȘ Ruiz de Azúa, Alexandre Fierro i Marcel Avellaneda.

Aquesta Junta va adoptar el lema dŽuna temporada amb ales i, per aconseguir-ho va establir un conveni econòmic amb Orbea i un altre pel material amb Morenito, vingut de la ma dŽArsenio Moreno, excorredor el qual tindria el seu fill Josep MȘ Moreno a lŽequip que es formaria.

LŽequip de competició el van formar: Gregori Pedrero Serrano, Manel Leal Torné i Ferran García Luna, Isidre Cornellà Lanjarin de la categoria aficionats de primera, i Juan M. Martínez Gómez, Josep MȘ Moreno Ramírez, Lluís Martínez Montoro i Manel Romero Franco, de la categoria dŽaficionats de segona.

També es comptà amb un equip de veterans, compost per Salvador Perea Romero, Joan J. Martínez Hervás i Blas Paz Olmo.

LŽequip tècnic encarregat de dirigir-los, el van formar els següents: director, Antoni Garcia; director adjunt, Emili Cornellà, auxiliat per Rafel Amatller; mecànic, Andreu Soler i preparador físic, Joan Espinar.

El programa dŽorganitzacions va ser extens. Curses: III Pujada a lŽObac, Campionats de Terrassa per a aficionats de primera i segona categories, de juvenils i de veterans, i el Premi Orbea-Morenito, de Terrassa a Mataró.

Paral·lelament es va realitzar un programa de lleure i cultural, integrat per campionats de tennis-taula, dŽescacs i de pesca. Es va iniciar una petita biblioteca.

La temporada fou intensa i brillant, podríem dir que les ales van volar, si no, veiem-ho en el quadre següent:

Cursa Guanyador Cursa Guanyador
G.P. Catalunya Ricart Simón G.P. Orbea-Morenito Josep MȘ Moreno
Festa Major Moià Isidre Cornellà S. Jaume dels Domenys Isidre Cornellà
Festes de Vilavella Josep MȘ Moreno S. Fruitós de Bages Isidre Cornellà
F. Major Sant Cugat Isidre Cornellà F. Major Gironella Joan M. Martínez
S. Hipòlit Voltregà Isidre Cornellà XXV Trofeu dŽOLot Joan M. Martínez
Festes de Balaguer Isidre Cornellà Premi de lŽAvellana Isidre Cornellà
Premi La Llagosta Joan M. Martínez II Camp. de Manresa Joan M. Martínez
XXV C. Catalunya Isidre Cornellà    


El bagatge de la temporada és de quinze victòries individuals i vint-i-una per equips de club, aconseguides sobre una participació dels nostres corredors en cinquanta-una curses.

El dia 3 de març dŽaquest 1979, una delegació de la Penya va participar a un homenatge que Sabadell dedicava a Pere Sant Cirera, precursor i mirall de lŽesport ciclista a Catalunya i Espanya. Josep Betriu, que encapçalava la delegació, en oferir-li el present de la Penya, va destacar el fet que el seu fill Pere, malauradament absent -morí dŽaccident- havia format part de lŽequip que la Penya es complau en qualificar de llegendari i que els primers anys cinquanta havia escrit part de la nostra història amb lletres dŽor. LŽacte ens donà oportunitat de departir amb un no menys llegendari corredor, en Fermí Trueba, que va passar a lŽhistòria del ciclisme nacional amb el sobrenom de la Pulga de Torrelavega.

Finalitzà la temporada 1979 amb una declaració de projectes que la Junta Directiva fa per a la temporada 1980, que optà per la continuació del conveni NickyŽs-Orbea Morenito, amb la qual cosa es donà ales per seguir volant.

LŽAssemblea de socis del dia 16 de febrer dŽaquell any 1980, va corroborar el projecte de la Junta Directiva i li va atorgar la confiança per a la seva continuació. Es va aprovar el programa esportiu i social el qual, a més de competir, comprenia la celebració de set curses: dos Campionats de Terrassa, un per a la categoria dŽaficionats i un altre per a veterans, el Premi Orbea-Morenito, el Premi de la Penya Ciclista NickyŽs, una competició de circuit urbà en un barri de la ciutat, la clàssica pujada a lŽObac, i finalment, la Penya reinstaurà una prova ja oblidada, la pujada a la Mata, la última edició de la qual fou el 1952, feia vint-i-vuit anys, què, per cert, va ser guanyada per Pere Canals, més conegut pel nano de Can Farré.

Es va reforçar lŽequip de competició, quedant format amb els corredors següents: Isidre Cornellà, Josep Salas, Emili Torrubia i Joan M. Martínez, corredors de la categoria aficionats de primera; Joan M. Montoro, Ricart Simón, Manel Romero, Josep MȘ Moreno, Víctor Olivares i Francesc Vallet, corredors aficionats de segona categoria.

Per a dirigir-los es designà: Antoni Garcia, director; Antoni Martínez, director adjunt; i Joan Espinar, preparador físic.

El resultat esportiu el veiem en lŽesquema següent:

Cursa Guanyador Cursa Guanyador
Pujada a lŽObac Isidre Cornellà Pujada a la Mata Isidre Cornellà
Puig Ventós Joan Mª Montoro Premi PC Nicky's Joan Mª Montoro
Premi F. Poble Nou Emili Torrubia G.P. Odena Isidre Cornellà
G.P Tona Josep MȘ Moreno Camp. de Terrassa Isidre Cornellà
F.M Grup S. Llorenç Josep MȘ Moreno Platja dŽAro Joan M. Montoro
I Premi Can Palet Isidre Cornellà LŽEscala Josep MȘ Moreno


Hem vist un resum força atractiu. La Penya va estar present en la primera línia competitiva i tornà a assumir una excel.lent posició en la nomenclatura de clubs distingits.

Aquest any es celebrà el I Campionat Cicloturista que va ser guanyat per Miquel Espinar Berenguer.

Per encarar-nos a la tasca dŽobtenir una superació o al menys una continuïtat del prestigi esportiu i social que, temporada rere temporada ha assolit la Penya, es demanà a lŽAssemblea de Socis de començament de la nova temporada 1981 el compromís de tothom i principalment dels socis que hi van assistir.

Aquesta temporada 1981 es continuarà amb lŽacord de col.laboració amb Morenito però, ara, portarà lŽafegiment dŽEstanfor, substituint Orbea, binomi que els dos anys anteriors va donar gran fruit.

LŽAssemblea també acordà la continuació de la mateixa Junta Directiva.

LŽequip de competició va ser dirigit, altra vegada, per Antoni Garcia Luna, el qual va disposar dels corredors següents: Emili Garcia Pérez, Emili Torrubia Cantano, Isidre Cornellà Lanjarin, Francesc Vallet Saavedra, Antoni López Avilés, Tomás Flores Roldán, Carles Cuadras Paz i Josep MȘ Moreno.

Aquest equip participà en cinquanta-sis curses dŽun dia i per etapes ho va fer a la Volta a Lleida i a la Plana Baixa de Castelló. El resultat fou excel.lent: tretze victòries per equips de clubs, dotze victòries individuals i vint segons llocs, també individualment. Un bon bagatge esportiu, resum de destacades participacions per tot arreu.

De lŽanterior resum en relacionem les guanyades de forma més destacada

Cursa Guanyador Cursa Guanyador
Pujada a la Mata Carles Cuadras Paz Pujada a lŽObac Francesc Vallet
I Trofeu Palafrugel l Francesc Vallet I Premi Vila de Piera Carles Cuadras

Premi PC NickyŽs
Isidre Cornellà XVIII P. Ciutat Igualada Antoni López Avilés
P. Generalitat Catalunya Francesc Vallet Volta a Castelló de la Plana Carles Cuadras

També lŽorganització de curses pròpies fou interessant: Pujada a lŽObac i la Mata, el Premi de la Penya Ciclista NickyŽs, Campionat de Terrassa dŽaficionats i veterans, F.M. de Sant Llorenç i, finalment, al velòdrom de Mataró vàrem celebrar dos Critèriums en especialitats de pista.


Al terme de la temporada, a lŽacte de cloenda, quina finalitat més destacada és la del repartiment de premis als cicloturistes de la Penya, grups cada vegada més nombrosos, viver de la nostra afició ciclista, es va refermar lŽalegria pels èxits conquerits després de tanta lluita, tant dŽentusiasme i treball, promesa dŽentrar a la nova temporada amb renovades il.lusions.

El Campionat cicloturista el va guanyar en Miquel Espinar Berenguer per segon any consecutiu.

Començà la temporada 1982 amb el suggeriment de la constància. Constants amb lŽentusiame, constants amb el pensament social, esportiu i ciutadà que va seduir als qui formaren la Penya des del primer dia, i constants en el més pur activisme. Era com començar de nou, calia refermar la tossuderia i voluntat, immunitzats al desànim, atributs amb els quals programar curses i conjuntar un equip de competició amb prou coratge per oferir una gran lluita davant dŽequips més poderosos que no deixaven gaire marge afalagador.

Però, decidits a afrontar qualsevol dificultat, a fer esport per lŽesport, es va convocar lŽAssemblea de Socis ben aviat, el 9 de gener, i es va nomenar la Junta Directiva següent: president dŽhonor, Josep Betriu Llorens; president, Manel Aparicio López; vicepresident primer, Jaume Ponsa Sala; vicepresident segon, Artur Coll Torres; tresorer, Miquel Gil León; secretari, Josep Molina Barea; secretari adjunt, Francesc Vilanova Algarra; comptador, Ramon Tejedor Farrando; comptador adjunt, Josep MȘ Ruiz de Azua; i vocals, Josep Bou Ibáñez, Joan Espinar Blanes, Miquel Espinar Berenguer, Francesc Sánchez Espinar, Antoni Martínez Muria, Felip Pérez Martínez, Alexandre Fierro Vila, Marcel.lí Bou Ainés, Josep Mazas Adell, Josep Palafox, Marcel Avellaneda, Justinià Barreda Carrillo, Jaume Tejero Munné, Josep Arévalo Ariza, Joan Uroz, Francesc Amores, Jaume Almasqué Llimona i Domènec Tomás.

Per a aquesta temporada 1982 es va establir un conveni publicitari amb París-Vestisport Eddy Merkx. LŽannexió dŽaquest binomi vingué de la mà de lŽamic de la Penya, nŽÀngel París, el que va ser un destacat ciclista i amb establiment dŽaquesta especialitat a la nostra ciutat.

Es formà un equip de corredors quelcom més reduït de lŽacostumat, tots ells terrassencs i amb possibilitats de fer un bon paper. Foren els següents: Josep Escursell Rodés, Marc Marinel.lo Barceló, Manel Yébenes Zafra, Rafel Moreno Clares i Josep A. Yébenes Zafra, de la categoria aficionats, i Josep López Mena i Carles Yébenes Zafra, de la categoria juvenil.

LŽequip tècnic que els va dirigir, estava format per: Josep Marinel.lo Operé, director i Manel Yébenes Sánchez, dŽadjunt, i amb Antoni Martínez Contreras , de mecànic.

Les curses pròpies que es van organitzar varen ser: les clàssiques pujades a lŽObac i a la Mata, el XXV Campionat de Terrassa dŽaficionats, el III Premi Morenito Terrassa-Mataró i el IV Campionat de Veterans.

La funció directiva de la Penya sempre ha sigut proveïda entre amics i companys, units per lŽafany de fer esport i entitat. Aquesta línia es posà en perill a partir dŽaquesta temporada 1982 per la deserció de dos directius que, amb el pretext que les seves ocupacions no els permetien exercir el càrrec al seu gust, renunciaven a la continuació. Es tractava dŽuna pantalla per amagar una decisió que ja tenien madurada, puix que la vertadera raó era que tenien la probabilitat dŽassolir una col.laboració empresarial de gran magnitud que volien oferir a una altra entitat terrassenca, en la qual exercirien un càrrec de la màxima rellevància.

La situació era irreversible i es va haver dŽoblidar aquesta mancança que, lògicament, hauria correspost a la Penya, però malauradament lŽoblit no va ser possible perquè va portar cua, en una polèmica esdevinguda en lŽorganització dŽun homenatge que el ciclisme terrassenc havia de fer a Josep Lluís Laguia, corredor professional de la nostra ciutat que aquell any sŽhavia proclamat Campió dŽEspanya de la màxima categoria. En aquest homenatge sŽignorà la presència de la Penya, que va optar per no participar-hi, trencant amb serietat la continuació dŽaquella polèmica.

Abans dŽaquell homenatge la Penya va expressar a Laguia el reconeixement de la seva gesta i li va fer un present. Posteriorment, el 12 de desembre, en el transcurs de lŽacte de cloenda de la temporada, la Penya li va dedicar un homenatge de simpatia i admiració, felicitant a ell i la seva mare, presents a lŽacte i desitjant-li una gran carrera professional.

I ja, amb referència a lŽacte de cloenda que acabem dŽesmentar, el president, en el seu parlament, va expressar el reconeixement de la Penya per lŽactuació esportiva dels nostres corredors, autèntiques promeses però encara amb bagatge insuficient per lluitar contra rivals de més entitat, els quals, en no passar dŽuna mitjana competitiva, assoliren per a la Penya una tercera posició en lŽescalofó de la nostra categoria.

A continuació es premià els cinc primers classificats del III Campionat Cicloturista, activitat cada temporada més important, el qual amb lŽacompanyament que el segueix, donà alegria i color a aquest acte. Els guardonats foren:

1r Miquel Espinar Berenguer, per tercer any consecutiu
 
2n Josep Priego Pérez
4t Anicet Díaz Díaz
3r Hermini Matarín Matarín
5è Andreu Soler Urpina


I continuà el programa amb el repartiment de premis del Campionat de Tennis de Taula, els guanyadors del qual foren:

1r Vicenç Molina Luís
2n Josep Molina Barea
3r Jaume Tejero Munné

Per finalitzar es va fer el repartiment de premis per al col.lectiu de pesca, corresponent al IV Campionat de Pesca Marítima, els guardonats del qual varen ser:

1r Antoni Gil, i també pel nombre de peces
2n Josep Molina Barea
3r Justinià Barreda, i Jordi Artero, per la peça major.

Així es va acomiadar la temporada 1982, ja barrinant per a la vinent.

La Junta Directiva, en finalitzar la temporada 1982, conscient que la col.laboració de Cicles París era limitada i dirigida principalment al proveïment del material necessari, cercà nous horitzons o noves formes per al desenvolupament de la imminent de 1983.

I la trobà en la persona de Francesc Also, excel.lent aficionat i bon coneixedor de lŽesport ciclista, al qual li va semblar que la publicitat a través del nostre jersei seria favorable per al pla comercial de lŽempresa que regentava, anomenada Cofer, del ram de la construcció.

Aquest afegiment al nom de la Penya va ser aprovat per lŽAssemblea de Socis del dia 29 de gener, la qual determinà, també, la continuació de la mateixa Junta Directiva, presidida per Manel Aparicio López, amb la facultat de remodelar-la segons el seu criteri i necessitats.

El dia 18 de febrer se celebrà lŽacte de presentació de lŽequip de competició, amb assistència del president de la Federació Catalana de Ciclisme, Sr. Parera. Els corredors que reberen el jersei foren: Emili Garcia Pérez, Josep L. Morales Gutiérrez, Manel Romero Franco, Francesc Vallet Saavedra, Miquel Remolà Arboix, Eduard Trinitat Duran, aficionats de primera categoria, i Eduard Priego Pérez, Josep López Mena, Robert Viñegla Esperonelo i Josep A. Yébenes Zafra, dŽaficionats de segona categoria.

La direcció tècnica sŽencomanà a Antoni García Luna, assistit per Miquel Espinar Berenguer i Felip Pérez Martínez. Els Parlaments coincidien que era un dels millors equips el conjuntat per a aquesta temporada, però que calia posar molt dŽentusiasme per demostrar-ho en les curses en què participarien.

LŽequip començà la temporada amb extraordinària força i guanyà curses, com més endavant veurem, especialment el corredor Josep L. Morales, però a mitjans juny la Penya es va trobar davant dŽun ensurt imprevisible i inèdit. Cofer, el binomi dŽaquest any, en el qual havíem posat les millors esperances, havia de deixar necessàriament, el conveni al qual estava compromès i ho feia sense avís previ, deixant en suspens dues terceres parts del programa econòmic signat. Aquesta situació es va produir arran de la fallida financera de lŽempresa Cofer, la qual arribà a la intervenció judicial. Lamentable situació que la Penya va haver dŽassumir en un moment en què la temporada estava en plena activitat, la qual cosa obligà la Junta Directiva a posar molt dŽesforç i imaginació per sortin-seŽn.

Fins al primer de setembre mantinguérem en activitat conjunta lŽequip de corredors, el qual donà bona prova de la seva vàlua, com veurem seguidament:

Cursa Guanyador Cursa Guanyador

Pujada a la Mata
Josep L. Morales Pujada a lŽObac Josep L. Morales
P.C. Egara (social) Josep L. Morales T. Francesc Guillamet Miquel Remolà
XII T. Costa Brava Eduard Trinitat (2n) X T. Riba Cabré Josep L. Morales
I P. Noé Tena Robert Viñegla (de 2a) G.P. Villareal (Castelló) Robert Viñegla (2n)
Cpnat de Terrassa Josep L. Morales G.P. Vilavella Emili Garcia
VI T. Verge del Mar Josep L. Morales G.P. Mojacar (Almeria) Emili Garcia
F.M. Manlleu Francesc Vallet I P. Les Planes Josep L. Morales

La tardor dŽaquest any 1983 lŽesport català va perdre un gran forjador del ciclisme. Va morir als 85 anys Ramon Torres i Casanovas, mestre de periodistes, cap de redacció de ciclisme del Mundo Deportivo i extens col.laborador dŽaltres diaris i publicacions, que era posseïdor dels màxims guardons de la Federació Espanyola i Catalana de Ciclisme, medalla dŽor de lŽextinguida Delegación Nacional de Deportes i medalla del reconeixement del Tour de France lŽany 1979, precisament lŽany que el va guanyar Frederic Martín Bahamontes. Captivà, amb el seu tarannà, lŽadmiració i simpatia de tothom, que lŽestimaven com lŽavi Torres, bo i recordant que la Penya, en els seus començaments, ja va tenir un altre avi, lŽavi Rius, del qual hem parlat al seu moment.

LŽavi Torres ens dedicà un afectuós tracte i unes excel.lents cròniques que ens impulsaren a lŽentusiasme per lŽesport ciclista.

Finalitzà la temporada amb la satisfacció del deure complert, tot i lŽensurt experimentat, gràcies al sacrifici dels corredors, que donaren bones proves de qualitat i entusiasme, i assoliren bons resultats, com hem pogut veure. En el transcurs de lŽacte de cloenda de la temporada es va destacar aquesta actitud, per, seguidament fer-ho per al col.lectiu cicloturista, cor de lŽactivitat social i esportiva de donà vida a la Penya. Foren guardonats els deu primers classificats del seu campionat i reberen el guardó segons aquest ordre:

1r Josep Priego
6è Gabriel Nieto
2n Hermini Matarín
7è Andreu Soler
3r Joan Basagaña
8è Antoni Martínez
4t Dídac Fernández
9è Miquel Espinar
5è Joaquim Roldán
10è Anicet Díaz

També reberen mencions dŽelogi els concursants de les seccions de Pesca Marítima i de Tennis de taula, pels seus campionats i lŽafició desenvolupada.


Com sempre, aquest desembre vàrem assistir a lŽacte de cloenda del campionat cicloturista de Cicles París, en el transcurs del qual la Penya va destacar el proselitisme dŽÀngel París en favor del ciclisme i li va fer entrega dŽuna placa recordatòria.